La ceguesa

La ceguesa és la pèrdua total o parcial del sentit de la vista. Els tipus de ceguesa que hi ha són els següents:

·         Ceguesa Parcial: és quan la persona veu amb baixa visió o no té la suficient capacitat de tenir una bona visió i es veuen obligats a usar ulleres per tenir la visió excel·lent. Existeixen diversos tipus depenent del grau i tipus de pèrdua de visió, com són la visió reduïda, el escotoma, la ceguesa parcial (d'un ull) o el daltonisme.

·         Ceguesa Total o Completa: és quan la persona no veu ni sent absolutament gens, ni tan sols llum ni flaix (resplendor).

Quan el nen pateix una pèrdua sensorial, les confusions entre les percepcions del món extern i les seves pròpies, les personals, son majors i la carència aferencial forma part, de manera freqüent, de la carència afectiva precoç.

L'organisme posseeix altres vies sensorials (olfactives, tàctils, auditives) que, adequadament estimulades, poden compensar en gran mesura la falta de visió, de manera que no s'alterin seriosament el desenvolupament evolutiu general.

El desenvolupament del nen cec no és el mateix que el del nen deficient visual greu que posseeix restes visuals. Això és molt important a l'hora d'establir les activitats del programa d'atenció precoç.

El llenguatge és un instrument d'informació fonamental pel nen cec des dels primers moments. Els hi serveix de contacte amb el medi que el rodeja, sobre tot, quan no és possible mantenir un contacte tàctil (objectes llunyans, persones, espais, esdeveniments...).