Tractament

VÍDEO

Exemple d'un nen amb paràlisi cerebral

El principal objectiu en el tractament de la paràlisi cerebral és aconseguir que els pacients aconsegueixen el màxim grau d'independència dins de les limitacions imposades per la seva minusvalidesa motora. És necessari que els infants que neixen amb paràlisi cerebral precisin una bona planificació coordinada des de diferents àmbits i contextos que són: la família, el sistema educatiu, la societat... Ja que aquests si són coordinats de manera aïllada poden suposar elements negatius per a la persona amb la discapacitat.

Hi ha diverses etapes al llarg de la paràlisi cerebral però una de les més importants és l’etapa de l’educació integral.

·         - S’han de tenir presents les característiques de l’infant i oferir els suports necessaris per poder desenvolupar les seves capacitats d’aprenentatge.

·      - S’ha de considerar a l’infant no com un alumne o un pacient sinó com a una persona en fase de desenvolupament i formació que ha d’integrar els dos processos per aprofitar al màxim les seves capacitats.

·         - S’ha d’afavorir una integració òptima en el seu entorn social.

Paràlisi cerebral

Què és?

És una paràlisi no progressiva deguda a una lesió cerebral produïda, abans, durant o després del naixement que es tradueix en algun grau de discapacitat (limitació en l'activitat i possible restricció en la participació).

Tipus

La paràlisi cerebral s'ha dividit en quatre categories principals: espàstica, atetósica, atàxica i les formes mixtes.

- Paràlisi cerebral espàstica: Els músculs estan paralitzats i rígids; és la forma més freqüent, ja que suposa el 70% dels casos. L'hemiplegia, que afecta ambdues extremitats d'un costat, i la diplegia, que afecta les quatre extremitats però en major grau a les cames, són manifestacions freqüents. Els xiquets amb afectació lleu poden tenir una limitació només en certes activitats, com la carrera.

- Paràlisi atetòsica: Representa el 20% del total dels pacients amb paràlisi cerebral. Es caracteritza per moviments lents involuntaris de les extremitats o del tronc i l'arrel dels membres. Poden aparèixer també moviments violents semblants a què s'observen en pacients amb corea. Aquests dos tipus de moviments s'accentuen en situacions de tensió emocional i poden desaparèixer durant el son.

- Paràlisi cerebral atàxica: És poc freqüent (el 10% dels casos), i es caracteritza per debilitat i alteracions de l'equilibri i de la coordinació.

- Formes mixtes: Són freqüents i combinen aspectes de les anteriors. També són possibles alteracions de la visió, crisis convulsives i retard mental.

Tractament segons l'edat

VÍDEO

Dislèxia

- Etapa Infantil: Serà fonamental incidir de manera preventiva, i per tant sobre tots els nens, en els requisits de la lectura. Entre tots ells serà clau l'augment de la consciència fonològica. Per a això s'utilitzaran materials orals (encara no s'ha començat la lectura), en els quals els nens hauran de crear rimes, derivar paraules,dividir paraules en síl.labes, etc.

- Entre els 6 i els 9 anys els objectius seran d'una banda augmentar la consciència fonològica, tant oral com escrita, i de l'altra millorar l'automatització de la mecànica lectora. Per al primer s'utilitzaran recursos similars als de l'etapa anterior, per la segona es tractarà d'aconseguir que el nen practiqui el més possible la lectura en veu alta. Tant en aquest moment, com en els posteriors, és fonamental que el subjecte llegeixi el més possible com a forma de millorar les seves habilitats. No obstant això no és tasca fàcil, ja que el nen o adult amb dislèxia el llegir pot resultar una tasca esgotadora i poc grata. Per tant serà fonamental trobar textos adequats a l'edat i interessos del subjecte i motivar de manera que llegir li resulti una activitat atractiva.En aquesta mateixa línia també serà fonamental conscienciar els pares i professors d'aquestes edats de les dificultats del nen, de manera que no se li exigeixi per sobre de les seves possibilitats ni es senti inferior als seus companys.

- A partir dels 10 anys està comprovat que és difícil augmentar la consciència fonològica i l'automatització de la lectura. Des d'aquest moment els objectius seran diferents; buscant fonamentalment l'ensenyament d'estratègies de comprensió de textos (cerca de paraules clau, subratllat, resum, etc.).

Mestres

VÍDEO

Disgrafia

Per als professionals de l’ensenyança és de vital importància detectar precoçment els problemes de dislèxia si volen atendre adequadament la diversitat i contribuir a afavorir el desenvolupament personal, social i acadèmic d’aquests nens, evitant augmentar els problemes que alguns alumnes tenen a aquesta àrea d’aprenentatge tan crucial al nostre sistema educatiu. Són infants que des de l' inici de l’aprenentatge de la lecto-escriptura experimenten el fracàs en primera persona, i en ocasions fins i tot abans que s’inicií aquest aprenentatge, perquè amb freqüència, també manifesten dificultats en la integració dels colors, les formes, els tamanys, l’orientació espacial, confonen conceptes temporals com les hores, els dies de la setmana... solen manifestar tendència cap a la desorganització, distracció i torpesa motriu, tenen dificultats amb la comprensió i compliment d’instruccions orals i al desenvolupament del llenguatge oral, així com dificultats fonològiques i de pronunciació.

Diagnòstic

La dislèxia es manifesta fonamentalment a la dificultat d’aprendre a llegir i escriure correctament, situant el rendiment del nen en aquestes àrees substancialment per sota de l’edat cronològica del subjecte, el seu Q.I. i l’escolaritat pròpia de la seva edat.

Per dur a terme un diagnòstic correcte, s’haurà de realitzar un diagnòstic diferencial que permeti descartar les següents problemàtiques:

 

- Defectes sensorials (visuals i/o auditius)

- Q.I. per sota de la normalitat

- Pertorbació emocional primària

- Manca d’instrucció

- Problemes de salut greus que mediatitzin l’aprenentatge

- Lesió cerebral que pugui afectar l’àrea del llenguatge

- Retràs greu del desenvolupament

També pot ser significatiu per establir un diagnòstic de dislèxia, tenir en consideració l’existència de dificultats similars a la família.

Dislèxia

VÍDEO

Dislèxia

És el trastorn per excel·lència del llenguatge escrit. Les persones que pateixen dislèxia es caracteritzen per tenir una lectura i escriptura pobres. La lectura de les paraules no és global, sinó síl·laba a síl·laba o fins i tot so a so. Poden ometre, substituir i invertir lletres a l'hora de llegir. No veuen la paraula globalment a primer cop d'ull, l'han de desxifrar. A l'hora d'escriure poden presentar disgrafia (dificultat en la cal·ligrafia) i cometen faltes d'ortografia arbitrària (regles ortogràfiques) i d'ortografia natural (es poden equivocar ja en fer el pas de fonema a grafema substituint-lo o ometent-lo).

La dislèxia és una dificultat significativa i persistent que afecta les habilitats lingüístiques associades a la lectura i a l'escriptura, especialment a la discriminació fonològica, la descodificació, la memòria a curt termini, la percepció i la seqüènciació. 

Es manifesta com una dificultat d'automatització de la lectura, problemes d'ortografia i, de vegades, també del càlcul aritmètic. 

Les causes de la dislèxia no s'han de buscar en el quocient intel.lectual, ni en la situació emocional o sociocultural de la persona afectada.

Materials per persones amb cadira de rodes

- Cadires de rodes esportives ( el projecte va guanyar el premi PFC )

- S'està inventant una cadira de rodes controlada amb el cervell  

Un equip d'investigadors dirigit pel professor José del R. Millán a l'Institut Federal Suís de Tecnologia (EPFL), Lausana, Suïssa ha desenvolupat una cadira de rodes que pot ser controlada a través d'una interfície cervell-ordinador. El focus de la seva recerca se centra en l'ús directe dels senyals del cervell humà per controlar dispositius i interactuar amb el medi ambient. Estan involucrats en un gran conjunt de projectes complementaris, que balanceja el desenvolupament de prototips, on l'operació robusta en temps real és crítica, i l'exploració de nous principis.

Aquí veiem una prova basada en el moviment pel medi en una cadira de rodes simplement amb el pensament. El subjecte pensa en la seva dreta ja sigui en moviment o en el braç esquerre per generar el moviment cap a l'esquerra o dreta. L'interessant és que per realitzar una tasca en particular la persona no ha de pensar en aquesta tasca, sinó que es pot pensar en el que s'associa a aquesta tasca. En essència, l'equip pot ser entrenat per interpretar qualsevol pensament que la persona vulgui relacionar amb el resultat desitjat. Enginyosos!

VÍDEO

Cadira de rodes controlada amb el cervell

- L'adaptació de molts esports per a persones amb cadira de rodes, per exemple, el bàsquet, els relleus, el hoquei, ... 

VÍDEO

Relleus

- Millores a nivell social ( rampes, serveis adaptats per a discapacitats, agafadors als passadissos, poms de les portes a 90 cm... )