A l'escola

VÍDEO

Imagine

El professor que tingui un alumne amb discapacitat auditiva a l’aula haurà de tenir en compte algunes de les recomanacions següents:

LA COMUNICACIÓ 

- Cal escriure missatges o frases clau senzilles, per facilitar l’enteniment i, sobretot, utilitzar comentaris aclaridors freqüents.

- En el cas del llenguatge de signes, tot i que hi hagi un intèrpret present heu de parlar directament a l’individu. Heu d’utilitzar tant com sigui possible gesticulacions i expressions facials.

- Per cridar l’atenció de la persona heu de moure la mà o tocar-lo lleugerament a l’espatlla.

- Heu de parlar amb naturalitat i claredat sense exagerar ni remarcar massa.

RELACIONAT AMB LA LECTURA LABIAL...

-  No heu de parlar mai sense que l’estudiant estigui mirant directament.

-  Mentre es parla, no us poseu la mà a la boca... és a dir, eviteu qualsevol interferència en la lectura labial.

-  La persona sorda té una falta de vocabulari, no coneix tots els girs de les frases i no reconeix totes les paraules, per això heu de tenir en compte que: heu de construir frases no gaire llargues ni concretes i evitar parlar de manera rudimentària.

-  Si és necessari, cal acompanyar la comunicació verbal amb un gest o una paraula escrita.

UBICACIÓ ESPACIAL

- L’estudiant amb disminució auditiva ha d’estar ben situat a l’aula, a les primeres files, a prop de les persones que parlen.

- La seva posició ha de possibilitar també l’orientació cap als companys segons el tipus d’activitat.

- S’ha de situar lluny d’àrees sorolloses.

-  No ha d’estar mirant de cara a la llum. La labiolectura és millor si la llum prové de darrere de l’estudiant.

Suports tècnics

Les pròtesis auditives i les ajudes tècniques (audiòfons, implants coclears, emissores FM) faciliten a les persones sordes un accés més bo al so, a la parla i a la llengua oral de l’entorn cultural, social i laboral.

- L’AUDIÒFON: És un dispositiu electroacústic que amplifica els sons de l’entorn i potencia els sons de la parla per damunt dels ambientals. Els alumnes amb sordeses fins a 90 dB obtenen habitualment bona resposta auditiva amb l’audiòfon. Hi ha diferents tipus d’audiòfons. La tecnologia digital facilita la discriminació del llenguatge i de la comunicació dels nens sords.

- LES EMISSORES DE FREQÜÈNCIA MODULADA: Es tracta d’un sistema de transmissió a distància, format per un emissor que generalment porta el professor i per un receptor que porta l’alumne sord, connectat al seu audiòfon. L’equip pot ser portàtil, petit i de poc pes, i permet la mobilitat del professor i els alumnes. Aquesta opció ofereix situacions acadèmiques més facilitadores per l’alumne amb discapacitat auditiva. Els avantatges que té aquest sistema són que redueix el soroll ambiental i que resol el problema de la distància. 

També es poden utilitzar per escoltar la televisió, música (aparells de CD, MP3…) i qualsevol altre aparell, connectant-lo a la sortida d’àudio.

- L’IMPLANT COCLEAR: És una pròtesi auditiva que transforma els senyals acústics en senyals elèctrics; té components interns i externs. La part interna, que es col·loca mitjançant cirurgia, està composta per uns elèctrodes que s’introdueixen dins de la còclea, i per un transformador amb un imant col·locat darrere l’orella, a sota de la pell. La part externa, formada pel micròfon, el microprocessador, les bateries o piles i el transmissor, amb els cables corresponents, capta els sons i els transmet a la part interna. La part externa té forma retroauricular o de petaca.

La Sordesa

VÍDEO
Problemes d'audició


És la carència o afectació del canal auditiu d’adquisició i/o transmissió de la informació.

La sordesa és la pèrdua de l’audició, és a dir, de la capacitat que s’adquireix progressivament i creix amb el procés de maduració global dels nens i nenes de la mateixa manera que la vista o la resta de sentits. 

Pot tenir diferents orígens i afecta el desenvolupament de la parla i tots els aprenentatges escolars dels nens i nenes. 

Aquesta afectació pot ser parcial o total, transitòria o permanent, guaribles amb tractament mèdic o no. Els nens sords o amb deficiències auditives importants no escolten les veus i els sons de l’entorn i això els provoca un endarreriment en l’adquisició i l’estructuració del llenguatge i, de retruc, en l’adquisició dels aprenentatges escolars. 

El nen deficient visual

VÍDEOS
Causes i símptomes de la ceguesa infantil
¿Com puc educar al meu fill si té ceguesa?


Quan el nen pateix una pèrdua sensorial, les confusions entre les percepcions del món extern i les seves pròpies, les personals, son majors i la carència aferencial forma part, de manera freqüent, de la carència afectiva precoç.

Un dèficit sensorial pot alterar els processos de desenvolupament psíquic i social, pel fet de produir-se una alteració en les formes de comunicació i diàleg entre el nen i el seu medi.

La major quantitat d'informació arriba a l'ésser humà a través del sentit de la vista, directa o indirectament. És a dir, que quan un nadó neix privat de la visió no pot accedir a la estimulació lluminosa, ni tampoc a la que li proporciona el coneixement de l'espai immediat (manipulació, percepció de distàncies, reconeixement de formes i diferents mides...). Així, doncs, el nadó cec no estimulat rebrà molt menys informació que el nadó vident, i les seves experiències seran molt menys variades. A més, tindrà dificultats per explorar el seu entorn, per aprendre a través de la imitació i per establir relacions amb els objectes i les altres persones (entendre que el món arriba més enllà del seu propi cos).

Els educadors que han comprovat que els nens cecs segueixen un desenvolupament paral·lel al dels nens vidents, parteixen d'unes idees bàsiques per afrontar l'educació dels nens deficients visuals des dels primers mesos de vida:

• L'organisme posseeix altres vies sensorials (olfactives, tàctils, auditives) que, adequadament estimulades, poden compensar en gran mesura la falta de visió, de manera que no s'alterin seriosament el desenvolupament evolutiu general.

• El desenvolupament del nen cec no és el mateix que el del nen deficient visual greu que posseeix restes visuals. Això és molt important a l'hora d'establir les activitats del programa d'atenció precoç.

• Un nadó cec que no rep cap tipus d'estimulació intencional és més passiu perquè no pot atendre als estímuls visuals ni captar els objectes que l'envolten. No es tracta d'una incapacitat del nen cec per reaccionar, sinó de la falta d'instruments que li permetin fer-ho. El desenvolupament de la capacitat auditiva i tàctil tampoc són innates, sinó que també s'hauran de desenvolupar mitjançant l'aprenentatge.

• El llenguatge és un instrument d'informació fonamental pel nen cec des dels primers moments. Els hi serveix de contacte amb el medi que el rodeja, sobre tot, quan no és possible mantenir un contacte tàctil (objectes llunyans, persones, espais, esdeveniments...).

Sistema Braille

El braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil dissenyat per a les persones cegues.

Va ser inventat a mitjans del segle XIX pel francès Louis Braille, que es va quedar cec a causa d'un accident produït durant la seva infantesa mentre jugava al taller del seu pare. Quan tenia tretze anys, el director de l'escola de cecs i sords de París (on estudiava el jove Braille) li va demanar que provés un sistema de lectoescriptura tàctil inventat per un militar anomenat Charles Barbier per transmetre les ordres a llocs avançats sense necessitat de delatar la posició durant les nits. Al cap d'un temps, Louis Braille va descobrir que el sistema era vàlid i el va reinventar utilitzant un sistema amb vuit punts. Al cap d'uns anys, el va simplificar deixant-lo en el sistema universalment conegut i adoptat de sis punts.

Deficiència visual

Un deficient visual és una persona amb una visió que no arriba, malgrat les correccions òptiques adients, el 100% de resta visual. La resta visual la formen dos paràmetres de definició visual: la agudesa i el camp.

- AGUDESA VISUAL: És la capacitat de distingir les formes dels objectes a certa distància i es mesura amb la proba de les lletres (o les formes geomètriques) de minvant grandària, establint cada línia, vista o no, un 10% de agudesa visual.

- CAMP VISUAL: És l’angle que l’ull veu, corresponent 90º a cada ull (total 180º). El camp es redueix, bé "tancant-se" pels costats, bé de forma aleatòria, a causa de taques que es formen a l’ull.

La persona que, malgrat l’ús de correccions òptiques, no aconsegueix arribar al 100%, però supera el 50% de resta visual porta una vida normal i possiblement no tingui consciència de la seva disminució. En canvi, per sota del 50%, comença a tenir dificultats evidents i es diu que té baixa visió. S’ha de tenir en compte que, per sota del 20% de resta visual, les dificultats visuals són severes i fan imprescindible l’ús de tècniques d’adaptació.

La ceguesa

La ceguesa és la pèrdua total o parcial del sentit de la vista. Els tipus de ceguesa que hi ha són els següents:

·         Ceguesa Parcial: és quan la persona veu amb baixa visió o no té la suficient capacitat de tenir una bona visió i es veuen obligats a usar ulleres per tenir la visió excel·lent. Existeixen diversos tipus depenent del grau i tipus de pèrdua de visió, com són la visió reduïda, el escotoma, la ceguesa parcial (d'un ull) o el daltonisme.

·         Ceguesa Total o Completa: és quan la persona no veu ni sent absolutament gens, ni tan sols llum ni flaix (resplendor).

Quan el nen pateix una pèrdua sensorial, les confusions entre les percepcions del món extern i les seves pròpies, les personals, son majors i la carència aferencial forma part, de manera freqüent, de la carència afectiva precoç.

L'organisme posseeix altres vies sensorials (olfactives, tàctils, auditives) que, adequadament estimulades, poden compensar en gran mesura la falta de visió, de manera que no s'alterin seriosament el desenvolupament evolutiu general.

El desenvolupament del nen cec no és el mateix que el del nen deficient visual greu que posseeix restes visuals. Això és molt important a l'hora d'establir les activitats del programa d'atenció precoç.

El llenguatge és un instrument d'informació fonamental pel nen cec des dels primers moments. Els hi serveix de contacte amb el medi que el rodeja, sobre tot, quan no és possible mantenir un contacte tàctil (objectes llunyans, persones, espais, esdeveniments...).